atuTMBetretallen

Usuàries i treballadores unint-nos en la lluita

Ells no volen el mateix que nosaltres

Aprofitant la crisi, se’ns imposa el model neoliberal de societat, el lema és “Campi qui pugui”, desintegrant el que és públic, privatitzant la sanitat, l’ensenyament, les pensions, el transport, etc., i reduint al màxim els drets laborals.
Aquestes polítiques constitueixen una agressió sense precedents per a tots els que no formem part de les elits polítiques i financeres: Augmenten la distància entre pobres i rics, els treballs mal pagats, el nombre de persones reduïdes a la misèria, la corrupció i la insolidaritat entre les gents (tots contra tots) i disminueix la protecció social, la qualitat dels serveis públics, la contribució dels rics a les despeses socials, etc.

Els objectius que es persegueixen, són dos: Lliurar al mercat el que és de tots per fer negoci, en convertir-lo en mercaderia, i abaratir al màxim el cost del treball, ja sigui baixant els salaris o reduint els beneficis socials.

Els arguments utilitzats per les elits dominants, són només un enfilall de mentides repetides, fins convèncer-nos que són certes, pels seus propagandistes, (mitjans de comunicació, economistes i intel·lectuals a sou, etc.). Per exemple:

* “Ells diuen que l’empresa privada gestiona millor”, però nosaltres podem veure que la crisi actual és la crisi de la Banca privada, les asseguradores privades, les Immobiliàries privades i els Grans Estafadors Privats, en definitiva, la crisi provocada per l’avarícia dels negocis privats.
* “Ells diuen que no hi ha diners”, però han lliurat BILIONS D’ EUROS, amb B a la banca privada per cobrir les seves pèrdues, en comptes de expropiar-la i nacionalitzar-la.
* “Ells diuen que la gent ha gastat massa i s’ha hipotecat” però no diuen que ha estat la seva política de crèdit barat, necessària per mantenir el consum sense apujar els sous reals, la que ens ha portat a això.
* “Ells diuen que els mercats es regulen sols”, però no expliquen perquè no s’han autoregulat els mercats de l’habitatge, financer, de matèries primeres, alimentari, etc., que ha provocat la crisi actual i han condemnat a la fam, la malaltia i la mort a milions de persones.
* “Ells diuen que l’Estat Social és car”, però és més cara la gestió privada de la cosa pública, perquè al cost se li ha d’afegir el benefici de l’empresari. A més és molt més ineficaç per aconseguir els objectius socials, perquè anteposa el benefici a la qualitat.
* “Ells diuen que la informació dels mitjans és objectiva i certa”, però com els mitjans són privats, inevitablement estan al servei de qui els paga i per això difonen permanentment les mentides anteriors.

Avui és necessari i urgent aconseguir imposar una nova escala de valors, en la qual les persones siguin més importants que els diners, que la veritat i la transparència impedeixin la mentida i la corrupció, que la solidaritat s’imposi a l’individualisme, que el destí de la riquesa sigui la seva distribució i no l’acumulació en mans d’uns pocs, que l’economia estigui orientada a distribuir la riquesa més justament i produir millor el que la societat precisa, per cobrir les seves necessitats reals i per això hem de tenir clara una premissa:

“Ells no volen el mateix que nosaltres”

Cast.

Aprovechando la crisis, se nos impone el modelo neoliberal de sociedad, cuyo lema es “Sálvese quien pueda”, desintegrando lo público, privatizando la sanidad, la enseñanza, las pensiones, el transporte, etc., y reduciendo al máximo los derechos laborales.

Estas políticas constituyen una agresión sin precedentes para todos los que no formamos parte de la élites políticas y financieras: Aumentan la distancia entre pobres y ricos, los trabajos mal pagados, el número de personas reducidas a la miseria, la corrupción y la insolidaridad entre las gentes (todos contra todos) y disminuye la protección social, la calidad de los servicios públicos, la contribución de los ricos a los gastos sociales, etc.

Los objetivos que se persiguen, son dos: Entregar al mercado lo que es de todos, para hacer negocio al convertirlo en mercancía y abaratar al máximo el coste del trabajo, ya sea bajando los salarios o reduciendo los beneficios sociales.

Los argumentos utilizados por las élites dominantes, son tan solo una sarta de mentiras repetidas, hasta que convencernos de que son ciertas, por sus propagandistas, (medios de comunicación, economistas e intelectuales a sueldo, etc.). Por ejemplo:

*”Ellos dice que la empresa privada gestiona mejor”, pero nosotros podemos ver que la crisis actual es la crisis de la Banca privada, las Aseguradoras privadas, las Inmobiliarias privadas y los Grandes Estafadores Privados, en definitiva, la crisis provocada por la avaricia de los negocios privados.

*”Ellos dicen que no hay dinero”, pero han entregado BILLONES DE EUROS, con B a la banca privada para cubrir sus pérdidas, en lugar de expropiarla y nacionalizarla.

*”Ellos dicen que la gente ha gastado demasiado y se ha hipotecado” pero no dicen que ha sido su política de crédito barato, necesaria para mantener el consumo sin subir los sueldos reales, la que nos ha llevado a ello.

*”Ellos dicen que los mercados se regulan solos”, pero no explican porque no se han autorregulado los mercados de la vivienda, financiero, de materias primas, alimenticio, etc., que ha provocado la crisis actual y han condenado al hambre, la enfermedad y la muerte a millones de personas.

*” Ellos dicen que el Estado Social es caro”, sin embargo es más cara la gestión privada de lo público, porque al coste hay añadirle el beneficio del empresario. Además es mucho mas ineficaz para conseguir los objetivos sociales, porque antepone el beneficio a la calidad.

*”Ellos dicen que la información de los medios es objetiva y cierta”, pero como los medios son privados, inevitablemente están a al servicio de quien les paga y por eso difunden permanentemente las mentiras anteriores.

Hoy es necesario y urgente conseguir imponer una nueva escala de valores, en la que las personas sean más importantes que el dinero, que la verdad y la transparencia impidan la mentira y la corrupción, que la solidaridad se imponga al individualismo, que el destino de la riqueza sea su distribución y no la acumulación en manos de unos pocos, que la economía esté orientada a distribuir la riqueza mas justamente y producir mejor lo que la sociedad necesita para cubrir sus necesidades reales y para ello debemos tener clara una premisa:

“Ellos no quieren lo mismo que nosotros”

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

Information

This entry was posted on 16 febrer 2012 by in Uncategorized.

Introdueix la teva adreça d'email per rebre notificacions de nous continguts de la web.

Join 16 other followers

Arxiu

VISITES AL BLOC

%d bloggers like this: