atuTMBetretallen

Usuàries i treballadores unint-nos en la lluita

I no només hi ha retallades en el sector dels transports públics…

Aprofitant la crisi se’ns imposa un model de societat neoliberal el lema de la qual és “Campi qui pugui”, desintegrant allò públic, privatitzant la sanitat, l’ensenyament, les pensions, el transport, etc. i reduït al màxim els drets laborals.
Aquestes polítiques constitueixen una agressió sense precedents per totes les que no formem part de les elits polítiques i fianceres: augmenta la distància entre pobres i rics, els treballs mal pagats, el número de persones abocades a la misèria, la corrupció i la insolidaritat entre la gent (tots contra tots) i disminueix la protecció social, la qualitat dels serveis públics, la contribució dels rics a les despeses socials, etc.

Els objectius que es persegueixen són dos: entregar al mercat el que és comú, per fer negoci, convertir-ho en mercaderia i abaratir al màxim els costos del treball, ja sigui baixant els sous o reproduïnt els beneficis socials.
Els arguments emprats per les elits dominants, són només un cúmul de mentides repetides fins la sacietat pels seus propagandistes (mitjans de comunicació, economistes i intel·lectuals a sou, etc.). Per exemple:

− Ens diuen que l’empresa privada gestiona millor, però nosaltres ja hem vist que la crisi actual és la crisi de la banca privada, de les asseguradores privades, de les immobiliàries privades i dels grans estafadors privats, la crisi provacada per l’avaricia dels negocis privats.

Ens diuen que no hi ha diners, però han entregat bilions d’euros a la banca privada per cobrir les seves pèrdues, en comptes d’expropiar-la i nacionalitzar-la.

Ens diuen que la gent ha gastat massa i s’ha hipotecat, però no ens diuen que ha estat fruit d’una política de crèdit barat necessària per mantenir el consum sense pujar els sous reals el que ens ha portat on estem.

Ens diuen que els mercats es regulen sols, però no expliquen perquè no s’ha autorregulat el mercat de la vivenda, el mercat financer, el de les matèries primes, l’alimentari, etc., que han acabat provocant la crisi actual i que han condemnat a la gana, a l’enfermetat i a la mort a milions de persones.

Ens diuen que l’estat social és car, malgrat que és molt més cara la gestió privada d’allò públic, ja que s’hi ha d’afegir el cost del benefici de l’empresari. A més és molt més ineficaç per assolir els objectius socials, perquè avantposa el benefici a la qualitat.

Ens diuen que la informació dels mitjans és certa i objectiva, però com que els mitjans són privats, inevitablement estan al servei de qui els paga i és per això que difonen permanentment les mentides esmentades.

Avui és necessari i urgent aconseguir imposar una nova escala de valors en la que les persones siguin més importants que els diners, que la veritat i la transparència impedeixin la mentida i la corrupció, que la solidaritat s’imposi a l’individualisme, que el destí de la riquesa sigui la seva distribució i no l’acumulació a mans d’uns pocs, que l’economia estigui orientada a distribuïr la riquesa d’una manera més justa i produïr millor el que la societat necessita per cobrir les seves necessitat reals i per això hem de tenir clara una premisa: ells no volen el mateix que nosaltres.

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

Information

This entry was posted on 24 febrer 2012 by in manifest - comunicat.

Introdueix la teva adreça d'email per rebre notificacions de nous continguts de la web.

Join 16 other followers

Arxiu

VISITES AL BLOC

%d bloggers like this: